MI AGRADECIMIENTO IGUALMENTE AL DIARI DE TERRASSA EN SU EDICIÓN DIGITAL, LA TORRE DEL PALAU Y MONTERRASSA DE LOS CUALES ME HE PERMITIDO COPIAR SUS NOTICIAS PARA HACER ESTE REPORTAJE SIN NINGÚN ÁNIMO DE LUCRO
La carta més emotiva del company del treballador
d' Eco-equip mort per coronavirus
La carta
En Marc va començar a treballar a l'empresa pública de neteja i recollida de residus de Terrassa, Eco-Equip, gairebé quan jo ho vaig fer, en els anys noranta de segle passat. En aquells dies, ell era ja capatàs i jo un simple peó que removia contenidors d'escombraries amunt i avall. Tots dos, uns "pipiolos", jovenets -jo més que ell- i amb ganes d'empassar-nos el món. Treballàvem de nit, a preu fet, tots els festius i caps de setmana ... i, a més a més, els dies extres que queien com mannà de el cel, ja que ajudaven a arreglar la malmesa nòmina que teníem en aquell temps. Ell conduïa una furgoneta proveïda d'emissora, amb la qual es mantenia en contacte amb la resta de flota de vehicles i organitzava -o desorganitzava, segon el servei i donava les instruccions precises per a la seva presumpte bon funcionament: tot anava com el cul, a vegades, però sortíem in extremis a la superfície, mantenint la ciutat si no nete, si en condicions acceptables. I això que l'aposta pel reciclatge i la separació a casa trigaria a arribar. El Marc, al principi, portava a la furgoneta el seu gos, per protegir-se, perquè li agradava, perquè sí o perquè simplement li deixaven fer-ho (o potser per totes les raons anteriors a la vegada). El gos, no poc gran, tipus pastor alemany, sempre bordava quan em veia. Jo li tenia una por atroç, sobretot quan havia de muntar a la furgoneta del capatàs. El gos bordava i bordava i semblava que s'anava a menjar a algú per no deixar ni els ossos. En Marc llavors girava el cap i li comminava a callar de forma abrupta i alhora sorneguera, com solia fer també amb els treballadors subordinats de tant en tant, quan estava més elèctric. El gos baixava les orelles i es comportava la resta del trajecte com un osset amorós. Es deixava tocar, canviava el seu gesticular a rangs plàcids i fins i tot emetia sons afectuosos. Jo l'hi agraïa, tot i que anava pendent de l'animal, per si de cas. Mai, mai, per això, va desobeir el seu amo mentre em portava d'un costat a un altre.
Marc, Marc Antoni Escoda, ha mort avui, dècades després de les nostres primeres experiències laborals i canines. Ha pogut amb ell el maleït coronavirus. Seguia sent jove, al voltant de cinquanta anys, tenia encara molta corda per davant i un fill a qui ensenyar l'esplendor que ens ofereix la vida. No va ser el meu amic, no en la forma clàssica, però vaig mantenir amb ell més contacte que amb la majoria dels meus amics. Va ser una mica més: vam ser testimonis l'un l'altre, durant vint anys: ens vam veure créixer i engreixar. Va ser, també, un dels anònims herois de les escombraries, que no rebrà els aplaudiments que mereixeria, que no es va poder acomiadar de gairebé ningú i que no tindrà ja gos oficial ni oficiós que li bordi les seves virtuts passades. Si ho veiés, si veiés el surrealista de tot, de com han estat les seves últimes agòniques jornades, des d'on sigui, segur que se li escapava una d'aquelles rialles netes, crítiques, iròniques i bravuconas a què ens tenia acostumats. Fins sempre, el meu capatàs. Que la terra et sigui lleu, company.
5-04-2020
La guia de bones pràctiques per tornar a treballar
11.04.2020 | 19:26
El Govern d'Espanya ha publicat aquest cap de setmana una guia de bones pràctiques contra la Covid-19 pe als treballadors que tornin a la seva activitat a partir de dimarts a Catalunya i a partir de dilluns a la resta del país. El document recull una sèrie de recomanacions per a prevenir els contagis als llocs de treball per a aquelles persones que no puguin teletreballar.
L'essència de la guia se centra a mantenir la distància de seguretat i extremar la higiene.
L'essència de la guia se centra a mantenir la distància de seguretat i extremar la higiene.
- Si es presenta simptomatologia o s'hagués tingut contacte amb persones afectades pel virus, la recomanació és no anar a treballar fins la confirmació que no hi hagi risc per a un mateix i per als demés.
- No han d'anar a treballar persones especialment vulnerables per qüestions d'edat, per estar embarassades o pertànyer a grups de risc per patir afeccions mèdiques. A efectes laborals es considerarà una situació assimilada a l'accident de treball per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal.
- Es recomana els desplaçaments a la feina evitant els mitjans que no suposin l'agrupament amb més persones, garantint la distància interpersonal de dos metres.
- Si anem a la feina en turisme o VTC, s'han d'extremar les mesures de neteja i evitar que viatgi més d'una persona per cada fila de seients, mantenint la major distància possible entre els ocupants.
- En els viatges en autobús, metro o tren, es recomana guardar la distància interpersonal entre viatgers i utilitzar mascareta higiènica, no mèdica.
- Al centre de treballa, les tasques, entrades i sortides s'han de planificar perquè els treballadors puguin mantenir la distància interpersonal recomanada, d'aproximadament dos metres.
- A la feina també s'han de mantenir les distàncies a les zones comunes i evitar les aglomeracions de personal. La reincorporació a la normalitat d'aquelles activitats que comportin risc d'aglomeració, s'han de produir en últim lloc.
- A empreses o establiments oberts al públic, s'hauran d'implementar mesures per minimitzar el contacte entre persones treballadores i públic com:
* L'aforament màxim haurà de permetre complir amb el requisit de distància interpersonal.
* Quan sigui possible s'habilitaran mecanismes de control d'accés a les entrades.
* Tot el públic, inclòs el que espera, ha de guardar la distància interpersonal.
* L'empresa facilitarà equips de protecció individual quan els riscos no puguin evitar-se o no es puguin limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o procediments d'organització del treball.
* Els equips de protecció individual seran adequats a les activitats o treballs a desenvolupar.
* L'aforament màxim haurà de permetre complir amb el requisit de distància interpersonal.
* Quan sigui possible s'habilitaran mecanismes de control d'accés a les entrades.
* Tot el públic, inclòs el que espera, ha de guardar la distància interpersonal.
* L'empresa facilitarà equips de protecció individual quan els riscos no puguin evitar-se o no es puguin limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o procediments d'organització del treball.
* Els equips de protecció individual seran adequats a les activitats o treballs a desenvolupar.
- Quan l'espai no permeti mantenir la distància interpersonal als torns ordinaris, es procurarà escalonar els horaris de treball en la mesura del possible.
- Es recomana facilitar el teletreball i les reunions per videoconferència.
- No es necessari usar la mascareta durant la jornada laboral, si el tipus de treballa no ho requereix i si es manté la distància de seguretat.
- S'informarà al personal de les recomanacions sanitàries que s'han de seguir de forma individual i es proveirà dels productes d'higiene necessaris com sabó, solucions hidroalcohòliques i mocadors d'un sol us.
- S'han de portar a terme diàriament tasques d'higienització reforçada amb productes autoritzats pel Ministeri de Sanitat per a desinfectar.
- Les empreses s'han de proveir de material de protecció, especialment guants i mascaretes i s'han d'adoptar mesures especials per evitar el contagi en treballadors especialment vulnerables o sensibles com majors de 65 anys, embarassades, persones que pateixin malalties cardiovasculars, pulmonars cròniques, càncer o immunodepressores o diabetis.
- Les empreses hauran de facilitar, a través dels serveis de prevenció de riscos laborals el teletreball o unes condicions de treball de baix risc. De no ser possible, els empleats podran sol·licitar una valoració del seu facultatiu d'atenció primària.
- S'aconsella un pla de contingència identificant el ris d'exposició al virus de les diferents activitats.
- Es recomana evitar salutacions properes, compartir equips.
- S'ha d'evitar tocar-se ulls, nas i boca i es recomana el rentat de mans amb aigua i sabó durant al menys 40 segons o amb solució hidroalcohòlica.
- En cas de tossir o esternudar es recomana fer-ho sobre la part interna del colze o sobre un mocador d'un sol us.
- S'aconsella la ventilació periòdica de les instal·lacions laborals, almenys de forma diària i per un espai mínim de cinc minuts.
- La gestió de residus ordinaris continuarà realitzant-se de la forma habitual, respectant els protocols de separació de residus.
- Tot el material d'higiene personal (mascaretes, guants etcètera) s'ha de depositar a la fracció "resta".
- Al tornar a casa del centre de treballa, els treballadors han de mantenir les distàncies i les mesures d'higiene, sobretot si conviuen amb persones de risc.
Les farmàcies de la ciutat van obrir persianes ahir amb cues a les portes per la recollida de la primera remesa de mascaretes quirúrgiques distribuïdes per la Generalitat. La jornada va estar marcada per una punta de demanda a primera hora, en algunes oficines bona part del dia, i per la caiguda del progràma...
L’Ajuntament de Terrassa posa en marxa, a través de la Regidoria de Comerç, un nou espai a la web municipal amb el subdomini https://botiguesobertes.terrassa.cat. Aquest espai és una «versió beta» que entrarà en funcionament al llarg del dia d’avui i comptarà amb informació sobre els establiments comercials oberts a la nostra ciutat i sobre la seva ubicació, així com també si ofereixen el servei d’enviament a domicili.
Per altra banda, l’Ajuntament fa una crida a tots els establiments de la ciutat per tal que emplenin el formulari creat amb l’objectiu de facilitar informació d’interès públic a la ciutadania. Aquest formulari oficial està disponible a bit.ly/comerçterrassa. A mesura que s’avanci en les diferents fases del desescalat que està planificant el Govern espanyol, el llistat d’establiments comercials oberts s’anirà ampliant. La web de botigues obertes és una “versió beta” que en els propers dies s’anirà millorant progressivament.
La ciutat, com tantes altres, intenta recuperar de mica en mica la nova normalitat. La greu crisi sanitària a causa del Coronovirus (Covid19) ens ha portat molts dies de confinament -encara hi som- però ara la bona notícia és que ja estem en fase de reobertures de serveis i empreses, això sí aplicant tots...
Després de set setmanes confinats a casa, els terrassencs van poder posar els peus al carrer el cap de setmana aprofitant l'aixecament de restriccions per part del Govern central. Els carrers, places avingudes i jardins de la ciutat es van omplir de dones i homes de totes les edats que van voler gaudir del seu primer dia de llibertat. El...
Els efectes econòmics de la crisi de la Covid-19 es deixen notar ja en les butxaques de moltes famílies. En especial, de les més vulnerables. Una mostra n'és l'increment en el nombre de persones que ha hagut de recórrer a El Rebost, el centre de distribució social d'aliments de Terrassa, gestionat per Creu...
La conselleria de Salut considera que Barcelona i la seva àrea metropolitana han de seguir en la fase 0 de la desescalada, si bé proposen que es permetin algunes activitats previstes en la fase 1. Aquesta petició és va plantejar dimecres a la tarda amb l'alcaldesa de Barcelona i ahir pel matí amb els alcaldes de ciutats de més de 100 mil habitants, entre elles Terrassa. Així ho han anunciat en roda de premsa telemàtica la consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó; la de Salut, Alba Vergés; i l'alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana (AMB), Ada Colau. Es tractaria d'una "fase 0 avançada" o "fase 0,5" que no afectaria les àrees assistencials de l'Alt Penedès, el Garraf i Baix Montseny, que la Generalitat defensa que sí que podrien passar a partir de dilluns a fase 1, malgrat trobar-se dins de la regió sanitària de Barcelona.
Aquesta proposta s'ha plantejat al Ministerio de Sanidad, que és qui té la darrera paraula. Segons aquesta proposta, a partir del pròxim dilluns els comerços haurien de poder obrir sense cita prèvia, les biblioteques podrien reprendre el seu servei de préstecs, els museus i les activitats de culte religiós podrien reprendre's amb un aforament màxim d'un terç, els funerals podrien celebrar-se amb la presència de fins a 10 persones i els centres educatius obririen per a tasques de desinfecció o administratives.
Per contra, les terrasses de bars i restaurants estarien encara tancades, les reunions de fins a 10 familiars en una mateixa llar no estarien permeses, els gimnasos no obririen i la mobilitat entre municipis seguiria prohibida excepte per motius laborals. Seria una fase 0 "light" que sobre tot intenta afavorir el petit comerç.
Aquesta petició a la carta ja és va avançar com a possibilitat dimecres per la tarda, quan la Generalitat va anunciar que demanava al Ministerio de Sanidad que les regions sanitàries de Girona, Lleida i Catalunya Central, dilluns passin a la fase 1.
mascaretes obligatories?
La petició de la Generalitat és del tot especial. El Govern espanyol va anunciar que el desconfinament és realitzaria per províncies. Va acceptar la petició de la Generalitat de regions sanitàries i ara ha anat més enllà al demanar que unes comarques passin a fase 1 i altres segueixin en la fase 0, pero en unes condicions diferents.
En la mateixa roda de premsa, Meritxell Budó ha informat que la Generalitat considera que l'ús de mascaretes ha de ser obligatori, pel que ha traslladat aquesta proposta al govern Espanyol, esperant que l'avali.
El termini de validesa dels certificats d'ITV dels vehicles que la data d'inspecció es trobi dins de el estat d'alarma pel coronavirus s'amplia en quinze dies naturals per cada setmana transcorreguda des de l'inici de l'estat d'alarma fins que s'hagués vençut el certificat.
El Boletín Oficial del Estado (BOE) publica aquest dissabte una ordre, que entra en vigor avui, per la qual s'amplia de manera esgraonada la pròrroga automàtica que ja s'havia estipulat en una normativa anterior per als certificats d'inspecció tècnica de vehicles fins als 30 dies naturals posteriors a la finalització de l'estat d'alarma.
El calendari escalonat per a passar la ITV queda de la següent forma, segons consta en el BOE:
-Si la data d'inspecció inicial era del 14 al 20 de març (primera setmana de l'estat d'alarma) s'aplicarà un període de pròrroga (dies naturals) de 30 dies més 15 dies addicionals.
-Si la data d'inspecció inicial era del 21 al 27 de març (segona setmana de l'estat d'alarma) s'aplicarà un període de pròrroga (dies naturals) de 30 dies més dos períodes de 15 dies addicionals.
- Si la data d'inspecció inicial era del 28 de març al 3 d'abril (tercera setmana de l'estat d'alarma) s'aplicarà un període de pròrroga (dies naturals) de 30 dies més tres períodes de 15 dies addicionals.
En setmanes posteriors, es prendrà el número de la setmana respecte a l'inici de l'estat d'alarma i se li aplicarà una pròrroga de 30 dies més períodes de 15 dies addicionals sobre la base del número de la setmana (si és la cinquena, 5; si és la sisena, 6...).
Una vegada realitzades les inspeccions tècniques periòdiques dels vehicles que els seus certificats hagin estat objecte de pròrroga automàtica, es prendrà com a referència la data de validesa que consti en la targeta ITV i no computarà, en cap cas, la pròrroga dels certificats concedida a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma i de les seves successives pròrrogues.
A mitjans de març, l'Ateneu Terrassenc va veure alterat tot el seu programa d'activitats. La irrupció de la crisi sanitària va obligar l'equipament a tancar les portes. Ara, dos mesos després i amb la fase 1 de desescalada en marxa, Món Terrassa parla amb Jordi Centelles perquè expliqui com han viscut el confinament i com creuen que serà el futur immediat:
L'Ateneu, com a la resta d'associacions i clubs, el confinament us va agafar amb moltes activitats previstes. Com va ser la reacció inicial a tot el que estava passant?
Primer de tot, preocupació per la situació i per la salut dels nostres associats. Vàrem tenir clar que no podíem posar en risc la salut de ningú i immediatament vàrem suspendre totes les activitats
Ara que ja han passat dos mesos i podem fer una mirada enrere, l'Ateneu ha sabut gestionar-ho i adaptar-se a les circumstàncies?
Pensem que hem fet el que calia. Ningú estava preparat per una situació com aquesta, però hem intentat adaptar-nos, prioritzant la seguretat per davant de tot.
Com s'ha organitzat aquests dos mesos de confinament estricte l'Ateneu? Quina ha estat la principal preocupació?
Com ja hem dit, la principal preocupació era la salut dels nostres amics i associats. En aquest sentit, hem intentat contactar amb alguns d'ells per interessar-nos per la seva salut. Un cop passats els moments més durs, s'ha intentat fer activitats en format no presencial, per tal de mantenir la nostra funció de promoció de la cultura.
La cultura ha estat una de les més afectades per les restriccions, tant abans com ara amb les fases de desconfinament. Com veuen les ajudes i propostes que s'estan fent per reactivar el sector?
Les mesures i ajuts anunciats no són suficients, cal més suport al sector de la cultura, puntal bàsic de l'estat del benestar.
Per ara, amb fase 1, l'Ateneu Terrassenc manté les activitats virtuals. Quan es té pensat reprendre l'activitat presencial?
Poc a poc, prioritzem la seguretat i si cal ens esperem a setembre per reprendre les activitats presencials.
És assumible per a una entitat com l'Ateneu seguir tots els protocols de seguretat? Quines dificultats s'han trobat?
Molt complicat.... Penseu que la nostra sala "gran" quedaria limitada a un aforament de 10 persones, una xifra molt baixa. Haurem de provar fórmules mixtes, mig presencials, mig virtuals. Ja veurem.
Quina lliçó creu que es pot treure com entitat de tota la crisi sanitària i confinament?
Des del punt de vista organitzatiu i d'entitat, hem d'estar preparats per adaptar-nos a nous reptes tecnològics. Possiblement el futur ens obligarà a continuar fent activitats en un altre format no presencial obligatòriament.
Terrassa és una ciutat que fins ara respirava cultura. La ciutadania respondrà i tornarà a omplir sales, teatres i cinemes? O la situació de crisi sanitària i posteriorment social afectarà aquest retorn a la normalitat?
No podem descartar un cert clima de por i prudència. Però sense oblidar aquestes precaucions, hem de tornar a viure la nostra cultura i les nostres tradicions.
No, aquesta no és una crisi més. La pandèmia de la Covid-19 ens afecta en tots els aspectes de la vida, la salut, la feina, la manera de relacionar-nos, la percepció de la política… El nostre dia a dia ha canviat, han desaparegut el confort i les certeses, aquella sensació de viure en la societat del no risc. Som més conscients que mai de les nostres vulnerabilitats, de la fragilitat del nostre planeta. Tot i que potser encara no som plenament conscients de la gravetat de les conseqüències econòmiques i socials que tindrà, ni de l’increment de la polarització que portarà una crisi que no està afectant a tothom per igual.
Si les grans crisis són expressions de canvis d’època, cada vegada hem de ser més conscients que els nous reptes que es deriven d’aquesta situació requereixen de respostes excepcionals, de canvis profunds per reinventar-nos, tant en l’àmbit global com en el local. Sí, també en l’àmbit local, ja que és a les ciutats on es viu una situació econòmica i social cada cop més agreujada (atur, pobresa, marginalitat, conflictivitat, manca de prestacions). I és també a les ciutats on s’està posant a prova la capacitat de reacció dels nostres serveis públics.
Terrassa, com la majoria de ciutats, no n’és l’excepció. A la crisi sanitària se suma la crisi econòmica i social. La Terrassa d’avui no és la ciutat que fa un any votava un nou Consistori. Ni els indicadors socials i econòmics són els de fa un any, ni el pressupost municipal de 2020 ni el Programa de Govern per al mandat 2019-2023 estaven pensats per fer front a un context com l’actual.
Per tant, entenem lògica i necessària la iniciativa que el govern de la ciutat i els grups municipals de l’oposició han pres de signar un pacte, un “Acord polític de Bases per a un futur Pacte de Ciutat post-crisi sanitària”. Si fem memòria, podem trobar altres grans consensos en la història recent de la ciutat, compromisos socials amb una visió comuna per superar grans dificultats i aconseguir nous reptes (Pacte Estratègic de Terrassa el 1991, Pacte de la Ciutadania 2006, Pacte Anticrisi 2008, Pla d’Innovació…).
Ara ja no es tracta nomes de rentar-se les mans i quedar-se a casa, ens hi juguem molt. Necessitem una bona diagnosi del moment actual de la ciutat i les seves necessitats. Però el resultat final d’aquesta foto ha de ser la suma del conjunt d’aportacions dels agents econòmics, socials, culturals, educatius de la ciutat, i no només dels grups municipals. Cal superar el que diuen les Bases de l’acord polític sobre els treballs preliminars i evitar que sigui una diagnosi amb gairebé l’única mirada dels serveis municipals.
Si el que l’acord vol és buscar els actius i les fortaleses que ens faran menys vulnerables, és necessari superar la visió de la Taula del Pacte de ciutat, única i exclusivament integrada pels representants dels grups municipals, i construir un espai de treball representatiu del conjunt d’actors i sectors, que són aquells que esdevindran el nucli principal a través del qual pivotaran els grans acords i la cerca dels principals consensos.
Cal actuar de forma immediata, cal construir inclusió social en un marc de riscos emergents. Aprofitem la relació bilateral Ajuntament-Generalitat, recuperem espais de participació com la Taula de la pobresa energètica i la Taula local d’habitatge social, entre d’altres, per tal de prioritzar i enfortir drets bàsics com la sanitat, l’educació, la cultura, l’habitatge.
Però mentre pensem amb pragmatisme a resoldre l’angoixant dia a dia, seria convenient anar més enllà i reinventar-nos, plantejar estratègies i desafiaments futurs. Hi ha feina feta a la ciutat, com les conclusions del procés de participació Terrassa fets i reptes de finals de 2018; tenim experiències sobrades d’espais d’aprenentatge, de reflexió, col·laboració i participació social, com el Fòrum de ciutadania pel compromís social 2013 o l’Àgora de 2014. Fem una reflexió serena i constructiva per encarar el futur, busquem els actius i les fortaleses que ens faran menys vulnerables en el nostre conjunt. Un pacte per la vida, per la dignitat, pel progrés social, econòmic i ecològic, en definitiva, un acord per protegir drets i guanyar una economia al servei de la vida. La ciutat ja ha demostrat, en més d’una ocasió, la seva capacitat de reconversió, de transformació social.
Sabem que no serà fàcil, a ningú se li escapa que vivim un moment de contradiccions difícil de gestionar. Sabem que haurem de fer front a necessitats urgents amb recursos sempre insuficients i competències limitades. Sabem que haurem de fer front a aquells que es beneficien de l’actual situació injusta: els grans poders econòmics i financers, les grans companyies subministradores. Sabem com n’és de difícil construir i avançar. Però, també sabem que ens queda la confiança de que la força de la gent farà possible els canvis i que tenim clar que aquest no és un repte única i exclusivament d’un govern, d’un partit o d’uns quants grups municipals, ni d’un sol territori. Aquest és un repte de ciutat i, per tant, haurem de reforçar els lideratges col·lectius, més enllà dels partits, dels populismes virològics, dels sorolls o dels victimismes.
Si ara fa un any als carrers de la ciutat penjaven aquests missatges: ”Tenim motius per confiar”, “A Terrassa tu decideixes“, “Néixer, créixer i envellir bé a Terrassa”, “Construïm el present, canviem el futur”, “Confia en el canvi”, “ Amb tu, ho fem possible”, ara és el moment de fer col·lectivament que tots siguin vàlids. Hi ha molta feina a fer, moltes coses a canviar, però, sigui com sigui, no podem deixar passar aquesta oportunitat.
Manel Pérez Díaz
Exregidor de l’Ajuntament de Terrassa per ICV-EUiA
Inscrit a Catalunya en Comú.
Experts de la Facultat d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han alertat que el confinament podria incrementar el risc de miopia entre infants i adolescents.
La miopia afecta ja sis de cada deu joves universitaris de Catalunya com a conseqüència de l'estil de vida cada cop més sedentari i una exposició excessiva als dispositius digitals. Aquests dos factors s'han agreujat durant el confinament pel coronavirus i per això alerten que hi pot haver un "augment greu" dels problemes de salut visual.
Aquestes afectacions es poden especialment entre nens i adolescents perquè són més vulnerables en tenir un sistema visual en evolució i menys capacitat per autogestionar-se en l'ús de pantalles. La UPC ha elaborat, amb aquest motiu, una llista amb 10 consells per ajudar a evitar aquests problemes visuals.
La miopia afecta ja sis de cada deu joves universitaris de Catalunya com a conseqüència de l'estil de vida cada cop més sedentari i una exposició excessiva als dispositius digitals. Aquests dos factors s'han agreujat durant el confinament pel coronavirus i per això alerten que hi pot haver un "augment greu" dels problemes de salut visual.
Aquestes afectacions es poden especialment entre nens i adolescents perquè són més vulnerables en tenir un sistema visual en evolució i menys capacitat per autogestionar-se en l'ús de pantalles. La UPC ha elaborat, amb aquest motiu, una llista amb 10 consells per ajudar a evitar aquests problemes visuals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario